Epistolarium

Última Hora, 9 d’abril de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) El Mundial va ser un popular establiment de Palma de gran valor històric, arquitectònic i social. Es trobava als Jardins de Joan Alcover, a l’actual Plaça de la Reina, i també fou conegut com  el Xiringuito . A principis del segle xx existia als Jardins un humil quiosc de fusta de venda de refrescos, com altres a la ciutat. El 1905 n’obté la concessió un petit empresari: Bernat Cortés Fuster, el negoci prospera i a mitjan 1914 va aixecar un nou quiosc, més gran i afegint-li terrassa exterior. Encara era un quiosc més, sense aparença singular. No obstant, a principis de 1924, Bernat Cortés sol·licita a Cort dur a terme un projecte més ambiciós: un nou edifici de planta octogonal, d’estètica modernista i aparença entre templet i hivernacle, construït en ferro forjat i amb amplis finestrals. Estigué acabat a mitjan 1924, mantenia el servei de quiosc i afegia un pis superior que funcionava com a sala

Diario de Mallorca , 4 de abril de 2024 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1194 El tercer hombre, setenta y cinco años después. sigue siendo una obra maestra El próximo 1 de septiembre se cumplirán 75 años del estreno en el Ritz Cinema de Hastings (Reino Unido) del film  The Third Man  (El tercer hombre), obra maestra del cine negro y de la cinematografía de todos los tiempos. Aparte de título indispensable para cinéfilos, el film constituye un valioso retrato de Viena, ciudad en que se desarrolla la trama, retratando la dura posguerra de una ciudad destruida y ocupada después de la Segunda Guerra Mundial, entre 1945 y 1955. Desde su estreno en 1949 el film ha alcanzado un grado de identificación con la ciudad excepcional, nada fácil en un lugar saturado de referentes artísticos y culturales; máxime al ofrecer una visión gris y decadente de la ciudad, acorde con un estado de ánimo opuesto al añejo esplendor político y cultural de la capital imperial. Pero aun situándose en las a

La Tajadera (núm. 56-57), primavera de 2024 Hasta la fecha van creciendo los trabajos que publican información extensa y detallada sobre nuestros pueblos. En el caso de Fuentes Claras aún queda mucho por hacer desde cualquier enfoque, tanto divulgativo como especializado; además, nunca existió ninguna figura de carácter erudito aficionada a compilar datos e historias locales (médicos, notarios, farmacéuticos, personas de leyes etc.), frecuentes en municipios mayores. Sin embargo, existe un caso que con objetivos y pretensiones más modestas es referencia imprescindible para cualquier estudioso. Se trata del Programa de enseñanza social , trabajo impulsado en 1948 por Fernando Mateo Ros, maestro de Fuentes Claras entre 1946 y 1954. Nuestro protagonista nació en Mora de Rubielos, en 1916. Era hijo de Sebastián Mateo Lorente, natural de Gea de Albarracín, destinado allí como practicante, y Ernestina Ros Agustín, natural de Mora de Rubielos. Además, su abuelo era propietario del carruaje qu

Última Hora, 5 de març de 2024 Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB) A la plaça des Mercat de Palma es troba un dels espais més populars de la ciutat: el Bar Alaska, quiosc que per la seva estratègica ubicació i els seus assequibles preus ha esdevingut un dels racons més visitats per moltes generacions de palmesans. No obstant, en dates recents ha estat notícia perquè l’Ajuntament planeja la remodelació de la plaça on s’ubica; i entre d’altres aspectes s’ha debatut la seva supervivència. Rere una aparença humil i casi provisional tenim un establiment amb casi 90 anys de vida; per tant, d’un recorregut històric considerable. Va ser el 3 de juny de 1935 quan es va inaugurar amb el nom d’Automatic Bar, i d’inici fou un quiosc més de refrescos de la ciutat. L’acte fou multitudinari i va assistir el llavors batle de Palma, Lluís Ferrer Arbona , i el governador civil, Joan Manent Victory , entre d’altres. L’impulsor i primer propietari fou Antoni Perelló Planas , també

Diario de Mallorca , 2 de marzo de 2024 La construcción llamó la atención por su privilegiada ubicación y también por su diseño y estética con planta octogonal irregular El kiosko tenía un aire híbrido entre templete, invernadero y pajarera gigante y una estética vinculada al modernismo Gafim lo describió como un «chiringuito de deliciosa fealdad de balneario de “avant-guerre”» Desde finales del siglo XIX, en calles y plazas públicas afloró un nuevo tipo de construcciones: los kioscos, espacios habilitados para la venta de periódicos, refrescos, flores, etc., fruto del cambio de gustos social y el surgimiento de nuevas necesidades. Inicialmente fueron construidos por particulares, previa concesión pública, como simples barracas casi improvisadas que gradualmente mejoraron sus prestancias. En ocasiones, su prosperidad motivó que se levantaran kioscos más ambiciosos, incluso de un valor arquitectónico notable. En Palma tuvimos ejemplos excelentes, como el diseñado por Gaspar Bennazar en

Ona Mediterrània, 26 de febrer de 2024 Efemèrides clàssiques . Secció d’ El Crepuscle Encén Estels .     

Diario de Mallorca , 22 de febrer de 2024 Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1188 El llibre ha estat finalista del IX Premi Font i Roig d’assaig, patrocinat per l’Ajuntament de Maria de la Salut La publicació d’estudis sobre corrents ideològics i socials considerats residuals, descartats del procés històric oficial, és encara minoritari. Més encara des d’un punt de vista divulgatiu i de fàcil lectura. Per això, sempre és benvingut trobar lectures que ens il·lustrin sobre episodis que no foren puntuals ni aïllats; més encara quan esdevingueren de gran presència social i transcendència posterior, però que el pas del temps va esborrar fins ser vistos com intranscendents o, fins i tot, inexistents. És el cas d’ Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca (1849-1868) , de Catalina Martorell . El llibre ha estat finalista del IX Premi Font i Roig d’assaig, patrocinat per l’Ajuntament de Maria de la Salut i amb la pretensió de fomentar la història local, invest